Oh Joan, si tu venies,
alegraries mon cor,
perquè et vui tant de bé jo
com a un any hi ha de dies.
Sa guerrera m’he mirada
d’es cap fins an es talons,
i a sa brutor d’es garrons
hi poren néixer ciurons
de catorze pams d’alçada.
A Llubí, ses llubineres,
com han ’cabat de segar,
comencen a rossegar
ses mans per ses tapereres.