Menjaria prunes blanques
coïdes de juriol.
Voldria que fes un sol
que te secorràs ses anques.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Bona gana. Desmenjament
Artà
148
III
¿Que tenies por de moros,
que tan dejorn t’has colgada?
Oh, mal t’haguessen tapada
de terra, així com es porros!
Quantes n’hi ha de casades
que es voldrien descasar!
I de fadrines, n’hi ha
que estan molt enamorades.
Jo vaig alegre de cara
i molt trista d’esperit.
Tant de dia com de nit
no li puc donar passada.
Mai en el món m’he explicada
més que amb una mitjanada
que hi ha en es capçal d’es llit.
I, si tot lo que li he dit
hi hagués de quedar escrit,
te n’hauries penedit,
de sa pena que m’has dada!