Me’n vaig vorera vorera, cercant llavor d’escaiola. Ses dones de Son Servera totes duen camissola i ets homos faldar defora de davant i de darrere.
Son Servera
Manacor
Sa tia Marranxa i es conco En Gafet, ’naren a sa tanca amb un carreret.
Carta, ves-te’n aviada p’es camí de Manacor, i diràs a mon tresor que s’oliva s’ha acabada.
Es fusters fan ses arades d’es llenyam de més endins. Entre muntanyes i pins jo tenc ses amors posades.
