Desditxada és la que plora
per voler bé a un fadrí.
No me veuran plorar a mi,
per bé que es facin enfora!
Si no venia, jo hi ‘nava,
no poria més estar:
tan fort era mon penar
com lluny de vós habitava.
De dotze hores que té es dia,
amb vós onze pensaré,
tres quarts hi afegiré:
tant m’agradau, vida mia.