Me’n vaig damunt la roqueta
a la vorera de mar
preparant una canyeta
per oblades agafar.
Elles, que són polissones,
no se volen atracar,
i esperen es menjar
set o vuit passes enllà
fins que hi puguin arribar
amb sa canya, anant de bromes.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Peixos i cetacis
Poble
Llucmajor
Camp Semàntic
Peix, Pescador
Mètrica
7a7b7a7b7c7a7a7a7a7c
Rima
Assonant
Versos
10
Núm de glosa
40
Volum
II
Núm de pàgina
5
Altres cançons relacionades
Qui an es crancs té afició,
sempre el veis agenoiat,
i sol dur un peix penjat
a un bocí de bastó.
Ja vénen es mariners,
però no duen llampugues,
més que dues de menudes.
És senyal que hi ha poc peix.
Ara és hora, que són fresques,
que else treuen de la mar.
Mon marit és a pescar;
per ventura encara pesca.
Tradicionari de Mallorca
