D'es meu cor teniu sa clau
i jo no la tenc de vós:
estimat meu preciós,
com més va, més m’agradau.

S’oratge d’es teu ventai
m’ha trepanada una galta,
i jo, pensant que era una altra,
no m’he gosat girar mai.

-Pastoret, ¿d’on véns?
- De la muntanya, de la muntanya.
-Pastoret, ¿d’on véns?
-De la muntanya de veure el temps.
-¿Quin temps fa?
-Plou i neva, plou i neva.
-¿Quin temps fa?
-Plou i neva per allà.
-Fé volar es coloms
tot lo dia, tot lo dia;
fé volar es coloms
tot lo dia p’es racons.
Fé volar ets aucells
tot lo dia, tot lo dia;
fé volar ets aucells
tot lo dia p’es portells.