Ses paraules de ta mare
són qui m’han encativat,
però ses teves, guilana,
me roben sa voluntat.

¿Tu et queixes de sa vorera,
Bernat, amb tan bon marès?
Jo, qui call i no dic res,
i en duc més alt es golès
que no es vapor de s’inglès
com ha de prendre carrera!

Jo me n’anava a Ciutat
amb sa pipa ben encesa,
i tothom qui em veia, deia:
-Perfumaràs bé Ciutat.