Me’n pren com el qui s’abriga
abans de l’ennigulada:
abans d’estar departada
l’enyorança ja em castiga.
Si jo en es portal sortia
i ma vista descobria
que venguésseu aviat,
oh mirai meu estimat,
que t’enyor i t’he enyorat
aquest temps que has estat
’partat de ma companyia!
No s’és post es sol cap dia
que en tu no haja pensat,
que non t’haja comanat
a Cristo sagramentat,
també a la Verge Maria.
Oratget de tramuntana
alegra lo meu cosset
perquè es meu estimadet
habita dins sa muntanya.