Me volia fer beata
i mu mare no ho volgué,
perque, en ’ver tret s’extremer,
una fadrina ja té
sa casera qui la mata.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Casament. Noces. Dot
Poble
Valldemossa
Núm de glosa
1784
Volum
III
Altres cançons relacionades
Aquell putxet tan redó
que li diuen S’Estremera,
d’ençà que hi tenc sa quimera,
mai me cans de mirar-ló.
Es tan dolç es nom Miquel!
No té comparació.
Per mi té tanta dolçor
com si fos pastat amb mel.
Per una bresca de mel,
de vós me vaig apartar.
Bram d’ase no puja al cel;
Si hi puja, no hi val bramar.
Tradicionari de Mallorca
