Me diuen que vas a Artà ja em duràs una granera petita, per sa pastera, per sa farina agranar.
Artà
Sineu
Qui de llibertat viu pobre, bé pot dir que sent dolor. An es llibre de l’amor no el sap sinó qui s’hi troba.
Hi ha fadrina qui va per vila “veis-me, veis-mè”, i se dóna de parer que això la farà casar.
A dalt es puig es més sec, alegrement hi viuria en sa teva companyia; però sense tu, no ho crec.
