Ses robes de coco fi,
endiana i mostassa
i es fii d’es metge Bassa,
ballant les fa desxondir.
Es dia del Ram sa pauma
la duen es capellans.
Com se donaren ses mans
Na Margalida i En Jaume…
Hermosíssim xerafí,
tu sempre m’has agradat.
Pensa en aquell temps passat
que et venia a devertir.
Ara ja no puc venir
perque tens altre criat.
Tu de tot m’has desnonat.
No ho haguere fet jo així!
Pensa en l’hora de morir,
que hauràs de restituir
es turment que m’has donat.