Garrida, la vostra mare
és més llesta que no em pens:
en es llum posa dos blens
perque faça bona cara.
’Polòni, com això és sol,
que et duia un pa recolat;
el duia i el m’he menjat,
perque ta mare no em vol.
Som un jove nevater
que ha vengut de la muntanya:
amb una mà duc sa pala
perquè és es dijous jarder.