Maria la vui, Maria; Maria la vui per mi, que, si no l’alcanç Maria, pus tost romandré fadrí.
Maria
Sant Joan
Mena sa carrera neta i no te’n penediràs, perque com te casaràs no t’empararan sa lletra.
Ses porgueres que tu fas no són d’ordi ni civada: són de xeixa recolada. Passa envant, descobriràs!
Un fadrí vell s’enamora i es torna desnamorar: Na Moragues va deixar per Na Francisca Amadora.
