Margalida, t’ho vui dir
i no t’ha de sebre greu:
que en Miquel ha d’esser es teu
fins a l’hora de morir.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Casament. Noces. Dot
Felanitx
1487
III
Ja és morta sa moixa guapa
que jugava amb sos pollets;
és morta amb sos peus estrets.
Tocau-la; ¿veis com no rapa?
Ramell de flors preciós,
demà me’n vaig a l’Havana,
i sa primera endiana
que duré, serà per vós.
Dos Tonis són qui m’aluien;
no sé amb qual me n’aniré;
me’n `niré amb so d’es carrer
encara que es veis no ho vuien.