Margalida, rosa n’ets,
però no et puc olorar.
¿Que no saps que un escolà,
com se mor un capellà,
per senyal toca nou trets?
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Capellans
Campanet
371
III
Jo creia que es festejar
era de persones llestes,
i és un destorbafestes:
destorba i fa destorbar.
Es gall m’han posat, Coloma,
a preu de molt alt valor:
cent lliures de cada ploma
i cent de cada barbó.
Perque no estigues fellona,
serà teu, en pagar-ló.
Es dia que em vaig casar
tothom cridava: “Novia!”
Tota sa meva alegria
aquell dia s’acabà.