Margalida, rosa n’ets,
però no et puc olorar.
¿Que no saps que un escolà,
com se mor un capellà,
per senyal toca nou trets?
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Capellans
Poble
Campanet
Núm de glosa
371
Volum
III
Altres cançons relacionades
Un coní de la marina
feia tranzi de camí
amb dos-cents bocois de vi
i cent saques de farina.
’Calen sa veu per un pobre
i l’alcen fort per un ric
i diuen petit petit:
-Aquí hi ha pell de pessic:
aquest durà cera nova!
Ja mos veurem a la fresca,
com es sol s’enramarà,
aqueix porro si tendrà
cap de rel que no patesca!
Tradicionari de Mallorca
