Margalida, rosa n’ets,
però no et puc olorar.
¿Que no saps que un escolà,
com se mor un capellà,
per senyal toca nou trets?
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Capellans
Poble
Campanet
Núm de glosa
371
Volum
III
Altres cançons relacionades
Jo creia que es festejar
era de persones llestes,
i és un destorbafestes:
destorba i fa destorbar.
Es gall m’han posat, Coloma,
a preu de molt alt valor:
cent lliures de cada ploma
i cent de cada barbó.
Perque no estigues fellona,
serà teu, en pagar-ló.
Es dia que em vaig casar
tothom cridava: “Novia!”
Tota sa meva alegria
aquell dia s’acabà.
Tradicionari de Mallorca
