Es rector Montes va dir,
que tothom el sentigués:
-No sabia que es cebers
fossen tan mals de munyir.

Aquí baix jo sent cantar
una veu que me consola.
Bona nit, Aina Fiola!
Recorda’t d’En Macià.

La planc, pobra joveneta,
l’enuig que degué tenir,
quan son pare li va dir:
-¿A on tens sa cadeneta?
-Mon pare, jo l’he perduda
per s’Olivar d’es Cocons.
Corrent darrere es voltons,
solament no m’he temuda.
Mon pare, vos ho vull dir,
perque trob que vos importa:
jo, p’es forat de sa porta,
l’he donada a un fadrí.
Un fdarí la du lligada
i anit ha de venir.
(Verge del cel coronada,
li poreu sortir a camí!)
En voler poreu tenir
sa mortaia preparada
i sa tomba destapada
per enterrar-m’hi a mi.
A l’instant, veureu mumare
endolada, per aquí,
i llavonses poreu dir
si m’he morta enamorada.
I la gent dirà de mi:
-N’és morta la joveneta
que ha donat sa cadeneta,
per sa porta, a un fadrí!