El qui portarà floretes
an es meu enamorat,
voldria que fos picat
de moixos, marts i genetes!

Bartomeuet, vida mia,
coronat de diamant!
Lo meu cor t’estima tant!
Tu, lo que em vas enganant
o me véns amb traidoria.
Un pic cada quinze dies
lo meu cor t’està esperant.

Com tu n’has hagut mon cos,
n’has fet altre son camí;
casi m’atrevesc a dir:
d’un petit n’has fet un gros.
Jo posar-me de dol no gos,
perque no hi trobin què dir.
Si se torna estravenir,
tu fadrina i jo fadrí,
encara hi ha aquell camí
que tu me solies dir
quan ten’anaves de mi:
-Bona nit, ramell de flors!