En aqueixa casa honrada
ja hi comença a sortir fum;
ja deuen encendre es llum
per donar-mos sa panada.
Es meu cantar va per vós.
Vós m’escoltau, per ventura.
Si deis que cant piadós,
n’és causa vostra hermosura.
Plovia, i m’enganares;
molt de temps hi pensaré:
deies que em volies bé, i aquell vespre ho demostrares.