Un temps me pensava esser
gendre d’en Miquel de N’Aina;
no vàrem estar per gaire:
s’al•lota no em va voler.
A sa primera gaveta
ja vaig rompre s’aceró,
i, pensant guanyar un velló,
vaig perdre una pesseta.
¿Per què no em deies “ves-te’n”,
si t’havia de fer nosa?
Així ho fan, cara de rosa,
ses dones que tenen seny.