Jo la festseig tavernera per ses tasses que em pot dar;
però, en ´ver-me de casar,
me’n vaig a s’amor primera.
Si em pensàs fer-te content,
una carta t’escriuria,
i dedins hi posaria
una flor de pensament.
Sa nora em diu “Ratolina”;
es nom me vol remuntar:
allà on li vui deixar
es blat sols no fa farina.