-Mare de Déu, ¿on anau? ¿on anau tan afanada?
-M´he de posar en camí, que una dona me demana .
-Mare de Déu, no hi aneu, que aquella dona us ha errada.
-Cada vespre o dematí ella el Rosari em passava.
I ara ha parit un infant més garrit que l’aigo clara.
L’anirem a batiar a la font de Santa Clara.
-¿Qui seran els seus padrins? ¿Qui li farà de comare?
-El padrí és Sant Francesc, sa padrina Santa Clara;
qui el durà a batiar serà la Verge Sagrada.
-¿Què tirarem pel bateig? –Un pinyó i una avellana.
Els pinyons són pels minyons, vellanes per les comares.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Romanços religiosos
Poble
Artà
Rima
Assonant
Núm de glosa
137
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Amb llecenci’, de la guerra
vengué un tal Macià.
Per la dreta i per l’esquerra
tothom li dava sa mà.
Per dir “reim”, ja sap dir uva.
Don Toni li demanava:
-Macià ¿has vengut de Cuba?
-No senyor; vénc de L’Havana.
Ses al•lotes guapes
m’agraden a mi:
de tant que m’agraden
som quedat fadrí.
Donetes d’es meu carrer,
plorau la meva dissort:
s’ase d’es sogre s’és mort
quan més l’havia mester.
Tradicionari de Mallorca
