Com ton pare i ta mare
p’es carrer m’encontraran,
gotes de sang ploraran
si pensen en mi encara.

Una véia malambrosa;
com Déu vol, és amorosa;
no té fuies, no fa flor
i fa fruita saborosa.
La mar.

-En veure glosadors nous,
jo ja surt a sa carrera,
i no hi ha cap bugadera
qui les fes nets per cent sous!
-Si jo veig brut per aquí,
tot n’és causa sa pobresa.
¿Saps d’on te ve sa riquesa?
De com los teus feren presa
disn l’Hort de Getsemaní
Ja t’he afinada sa maula;
no t’ho devies pensar:
que los teus varen jugar
Jesucrist damunt sa taula!