Mar, mareja, mar no és; cerres té, porc no és. Un camp de blat espigat.
Endevinalles
Artà
Garrovera, ¿vols En Mola que du camia de daus, i, si traveles i caus, t’aixecaràs tota sola?
Jo i sa meva guerrera com es fesols mos miram: un any perhom festejam, i enguany li tocarà a ella.
Aqueixes vives colors, estimada, que teniu, són que em fan viure catiu i enamorat de vós.
