Baix ses sales de Morell
varen tondre Na Juana.
N’hi varen tomar, de llana!
Cada estidorada un véll.
Dues guerreres plegades
no poden fer bona fi.
Una amb s’altra deuen dir:
-Deixa’l fer, jo el vui per mi-,
i al punt són a bastonades.
Se donen unes uiades
que com que es tirin verí:
s’arribarien a obrir
es cor a ganivetades!
Un favor he d’agrair
an el sen Miquel Cirera,
i llavò a madò Monera
i an En Juan Pejulí.