De mal no surt sinó mal:
ja ho va dir el sen Julià.
En començar a festejar,
la fadrina ha de badar
cent uis, com un gat d’hostal.
-¿Vols-me dir, Cosme Gayà,
tu qui dus sa creu més alta,
sa terra del món més alta
ene quina part està?
-Resposta mereixs, Miquel,
i la’t vui tornar sens falta:
sa terra del món més alta
està en el tresor del cel.
-Cosme Gayà, jo me’n vaig
a un altre lloc millor,
que diuen que un glosador
allà té millor despatx.
-‘diós, idò, si te’n vas
a un lloc millor,
pensa en Déu nostro Senyor,
que és llarg es camí que fas.
Apartat de vós, vuit dies
me pareixen un-cents anys:
sou causa de tots mos danys
i de poques alegries.