Jo voldria esser oronella
a s’entrada de s’estiu,
i me’n ‘niria a fer es niu
dalt sa finestra d’Hortella.
Mort, ves an el pecador
sense avisar-lo; matè’l,
i llavonses degollè’l!
No esperis confessió!
¿Et recorda, Rossinyola,
es temps que jo et festejava,
que ta mare no et deixava
rallant amb mi tota sola?