Enmig de la mar hi ha
una pedra molt pintada:
cada mariner que hi va
hi pinta s’enamorada.
De sa mort de sa somera
acomodats n’estaran:
ha deixat a Mestre Pere
es floc de sa cabeiera,
i an es qui l’enterr, es bram
per caçar tords de reclam
en venir sa primavera.
Ara he arribat a conèixer
que tenc es carro encallat:
quant més be t’he demostrat,
més malament he quedat.
Malhaja es meu poc merèixer!