-Mestre Arnau, tengueu bon dia;
¿de què anau tan enfadat?
-Es meu mosso m’ha deixat
tot sol, i no puc fer via.
Som estat desgraciat;
naveg amb la barca impia:
amb tants d’alts com n’hi havia,
an es més baix m’he aferrat.
Ses dones de Pòrtol són
variables com es vent:
mos volen donar entenent
que a mitjanit és dejorn.