Dues guerreres plegades
no poden fer bona fi.
Una amb s’altra deuen dir:
-Deixa’l fer, jo el vui per mi-,
i al punt són a bastonades.
Se donen unes uiades
que com que es tirin verí:
s’arribarien a obrir
es cor a ganivetades!
L’any vuit-cents coranta-quatre
una gelada que fé
mos va matar s’esqueller
i oveies de quatre en quatre.
Tan sols per ses metles batre
canyes no haguérem mester.
Marieta, posa un peu aquí,
Marieta, posa un peu allà.
Xitxarona, malaguenya,
tu me cerques enganar.
Ses sabates que tu dus
són del tio capellà.