Com te’n vas a ses Pastores,
es meu cor està macilent:
tot és ànsia que tenc
que d’altri no t’enamores.
Estimat, creis-me, que és ver;
jo no vos dic cap mentida:
que tenia millor vida
abans d’enamorar-mè.
En ses mans tenc un mirai
per porer-me mirar bé.
Es meu estimat primer,
sols no sé si l’he vist mai.