Jo me trob tan tota sola
com la gírgola en el camp;
per devertir-me jo cant,
i la meva vista plora
Per ventura estic malalta
i vós deis: “Regalau-vós!”
¿Regalar-me ausent de vós,
I el millor regalo em falta?
Saps que és de mal, estar ausent
i s’amor no porer veure!
N’emprèn com un qui vol beure
i s’abrasa purament.