Bona amor, en no veure-vós,
duc cadena amb dues vies;
voldria tots aquests dies
passassen de dos en dos.
¿Com deu esser que, en sortir
un pretendent a una al•lota,
en dia que té marrota
tot d’una li diuen “sí”?
Com te veig, mon cor se fon;
això és de tant que m’agrades.
Mal te peguin punyalades
més que lletres hi ha estampades
a tots es missals del món!