Juan, si vols, pots esser
comandant de ma persona,
que el meu cor llecència et dóna:
pren possessori en voler.

¿Voleu que us diga una cosa
i la sabreu?
Si entrau dins Consei, veureu
moltes fadrines
que se compren robe sfines
de molt de preu.
¿No trobau que això no treu,
tanta estufera?
Per davant i per darrere
van enjoiades,
i llavó bones macades
i uns bons flocs.
De cop duran manegots
fins, amb puntilles,
i també bones perilles
que penjaran.
Es fadrins se pensaran
que són senyores,
i son entrecavadores
de baixa mà.
En so vestir i calçar
van remirades,
amb ses ventaies girades
a s’enrevés.
Ja les compraran després
bones alhaques,
mocadors dins ses butxaques
per fer comú…
I tal volta està dejú
lo seu cosset,
perque a ca-seva hi ha fred
dins sa panera,
i duen més estufera
que un endiot!
Cadascú fa lo que pot
en tot moment.
No dic res d’aquella gent
tan desditxada
quejeuen sense flassada
perque no en tenen.
Llavò, vénen i pretenen
de lo demés.
I los Pares Cioremers
qui les exhorten,
emperò no s’aconhorten
a bastament..
En sortir duen més vent
que no es mestral,
i llavò tenen més sal
que no hi ha a Eivissa.
Molta volta a sa camissa
que du davall
hi porien fer un ball
dins es forats.
Iduen flocs encarnats
davall sa barra,
que pareix una tafarra
o un ventador.
Volen volen dur gipó
de coloretes,
de satí o de sageta (sic)
volen dur-hó,
amb bons penjants de pesseta,
o de dureta,
o de velló.

Amb cadena forta i baula,
fieta, lligada estàs,
i d’aquí endavant sabràs
què cosa és donar paraula.