Encara que l’amo em diga:
-Baix i arreu, andritxol-,
sempre hi ha qualque redol
que no tai sinó s’espiga.

Tu has tengut partits bons,
al•lota, i no t’has casada.
Te’n prendrà com la paparra.
que, com prou s’és passejada,
llavò roman aferrada
veinat d’es forat d’es trons.

Es meus enamorats són
banderes de campanar:
mai m’han sabut alegarar
d’una festa en aquest món.