La Mare de Déu de Lluc
sempre mos tanca ses portes.
Quatre volltes, quatre voltes
i a l’instant ja està batut.
Jo som vengut de Ciutat
i som perdut es capell.
Amb panada o crespell
me’n ’niria aconhortat.
Es qui prendrà possessori,
fadrina, d’aquest cos teu,
podrà dir que té de Déu
un salomó encès de glori.