El Bon Jesuset petit
encara no caminava
i pa i penjoi demanava
i lo signava amb so dit.

Que va d’errat el qui es pensa
que jo no vui En Miquel!
Tan segur tengués el cel
com per ell me faç sa clenxa!

Com ha de retre es cavar
an En Juan, vida mia!
De dotze hores que té es dia
quatre i mitja en va fumar
i ses altres les va emprar
per cosir-se sa camia.