Per una sola passada
petita que li vaig fer,
an aqueix polit roser,
de tot m’ha renunciada.

Adiós, Madò Sampola;
Madò Sampola, adiós;
jo voldria encontrar-vós
dins un pinar tota sola.

Hi havia un ermità
que lluny de Ciutat vivia:
uns diuen devers Artà
i altres a Santa Maria.
Lo cert és, per no errar,
que Ciutat no coneixia.