Es qui es casa a foravila
sempre beu a bassiot.
Si l’enganen, no és de poc,
i ell és per tota la vida.
’Calen sa veu per un pobre
i l’alcen fort per un ric
i diuen petit petit:
-Aquí hi ha pell de pessic:
aquest durà cera nova!
S’al·lota que festejava,
me donava berenar,
i a migdia dinar,
i es vespre amb ella jugava.