Trapassera és s’estimada,
una cosa de no dir.
Me deia, tot lo camí:
-Saps que estic d’enamorada!
-I jo que ho crec, estimada!
Però no hi estàs de mi,
perque hi estàs d’un fadrí
que sé ben cert que t’agrada.-
I a la fi, l’honra és estada
com l’antena d’un molí,
que, en pegar-li trebolí,
ja roman desfigurada.

I jo qualcuna ne veig
que no havia vista mai.
En públic han fet un ball,
per l’Angel, dins un safreig.
Na Putxa va anar a ballar
dins es safreig sa primera;
Na Xanxa i Na Coronella
la varen acompanyar.

Quan fórem davant es puig
pegàrem un toc de corn:
-Gent d’es Rafal, fora son,
que sa novia vos fuig!