Madò Bet, s’aufabeguera de Na Rosa, ja fa olor, des que li han donat conror de terra llucmajorera.
Alfàbega
Llucmajor
Una casa plena de gent: toquen, i res se sent. El cementeri.
Adiós, Pepeta Clara; si te’n vas de Llucmajor, comana’t an el Senyor i an En Verga, que és ton pare.
Com es teu enamorat sabrà de tu, joveneta, que et poses en es tai dreta amb ses mans an es costat!
