Estic damunt sa figuera,
no sé quan davallaré;
per ventura hi romandré
per llavor d’espareguera.
Montuïri, que ets d’enfora!
que ets d’enfora i lluny d’aquí!
Jo, d’ençà que en vaig sortir,
no em som alegrada una hora.
Si cant,no tenc alegria,
més me trauria plorar
quan veig que ausent he d’estar
de qui me dóna alegria.