Quan jo li vaig donar es sí,
ja li mirava sa capa:
son pare duia corbata,
però es fii no en va tenir.
Ramell de mil gallardures,
casa’t, que a mi no em sap greu:
confii que d’es panyo meu
ploraràs ses taiadures.
Quin bé em volies, tan fort!
Que mudasses, jo no ho creia.
Tants de comptes de tu feia,
estimat, com de la mort.