Margalida, pecat és
que a bon lloc no sies nada.
Sa teva cara no és
de ciutadà ni pagès,
sinó de monja tancada.

A ca vostra hi sou de més
i a ca nostra hi feis falta.
Vós sou sa prenda més alta
que compraria amb diners.

Jugant a estira i amolla,
amb mi no hi guanyaràs res,
perque ho tengues ben entès:
du recapte a sa teva olla.