Los vostros superiors
no sé com tan errats van;
se pensen que em privaran,
garrida, de rallar amb vós,
i jo, per càstig dar-lós,
ja seré casat amb vós
com manco se pensaran.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Casament. Noces. Dot
Poble
Sineu
Núm de glosa
1471
Volum
III
Altres cançons relacionades
Si a fora vos n’anau,
mon bé estimat, adiós;
no faceu altres amors:
pensau en ses que deixau.
Olives, ¿com no cantau?
¿Com no pegau qualque gisco?
Campanes de Sant Francisco,
m’espant com no repicau!
Tan forta tens sa quimera
com ets olis a ses fonts.
Desperta’t, amor, si dorms,
que, si tens es sentits bons,
tendràs dolor de ma pena.
Tradicionari de Mallorca
