Los vostros superiors
no sé com tan errats van;
se pensen que em privaran,
garrida, de rallar amb vós,
i jo, per càstig dar-lós,
ja seré casat amb vós
com manco se pensaran.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Casament. Noces. Dot
Poble
Sineu
Núm de glosa
1471
Volum
III
Altres cançons relacionades
Mu mare ja m’avisava
que no el volgués d’Alaró
i jo anava a cercar-ló
de sa soca on cavava.
En anar a festejar,
no te’n menis companyia,
que, encara que germà sia,
sa carn de s’olla et traurà.
L’amo, vós me dau renyina
perque no guard es porcs bé;
vós ja em deis lo que he de fer,
però se soldada és prima.
Tradicionari de Mallorca
