Los abres d’aquí davant,
val Déu que són de ditxosos!
perque veuen, cada instant,
vostros uis, mirais hermosos.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Desig
Artà
Anatomia, Arbres i arbusts (Plantes), Bellesa, Desig, Déu, Endreç i decoració, Floretes, Passió i enamorament
7a7b7a7b
Consonant
4
1051
I
66
Oh mirai de los meus uis!
¿A on deveu esser ara?
Darrere aquella muntanya.
Jo no sé com no m’hi duis!
Jo me’n vaig damunt ses penyes
a plorar los meus dolors;
ja que no vos veig a vós,
cara de clavell hermós,
me basten ses entresenyes.
Enc que canti, tenc lo cor
que de tristor casi plora;
lo meu bé, si anau a fora,
jo vos comanaré a Déu.