Los abres d’aquí davant,
val Déu que són de ditxosos!
perque veuen, cada instant,
vostros uis, mirais hermosos.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Desig
Artà
Anatomia, Arbres i arbusts (Plantes), Bellesa, Desig, Déu, Endreç i decoració, Floretes, Passió i enamorament
7a7b7a7b
Consonant
4
1051
I
66
Jo me’n vaig damunt ses penyes
a plorar los meus dolors;
ja que no vos veig a vós,
cara de clavell hermós,
me basten ses entresenyes.
Oh mirai de los meus uis!
¿A on deveu esser ara?
Darrere aquella muntanya.
Jo no sé com no m’hi duis!
Vida trista i penosa
passa el qui està en el desert;
també la hi pas jo, de cert,
ausent de ta cara hermosa.