L’obra més agraciada
que mai cap artista ha fet:
vostra carn és sang i llet
que Déu del cel ha mesclada.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Lloança de la bellesa
Poble
Artà
Camp Semàntic
Bellesa, Cel i infern, Cos humà, Desig, Déu, Fets meravellosos o màgics, Lloança, Oficis medi urbà
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
1083
Volum
I
Núm de pàgina
89
Altres cançons relacionades
Oh mirai de los meus uis!
¿A on deveu esser ara?
Darrere aquella muntanya.
Jo no sé com no m’hi duis!
Me convendria llogar
unes cases a Ciutat:
veuria es meu estimat
com passaria, format,
amb so sabre an es costat
i es fusell en sa mà.
Baix d’es portal, estimat,
hi tenc dos encalladors
de plorar, clavell hermós,
des que vos ne sou anat;
però Déu m’ha revelat
que tornareu, estimat,
perque em deveu s’adiós.
Tradicionari de Mallorca
