Lo moreno és agradós
i lo blanc sempre fadeja;
fadrina que molt braveja
no li trob res curiós.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Enamorats. Festejament. Partits
Poble
Artà
Camp Semàntic
Festeig, Gastronomia, Productes alimentaris, Sàtira i escarni, Sentiments, valors i actituds de l'individu, Valors i ideologia
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
3057
Volum
I
Núm de pàgina
180
Interpretació
Els versos no sempre concorden en significat per falta d’il·lació; com és el cas d’aquesta glosa.
En els primers versos s’expressa la idea de que agrada més allò de color morè que el blanc; perquè sol ésser fat.
En els dos darrers s’expressa la idea de que una dona no crida l’antenció si braveja molt; perquè no és propi d’una dona curiosa.
Altres cançons relacionades
Sa lluna dotze vegades
se sol girar en un any:
i jo, perque no me guany,
tenc catorze enamorades.
En es ball de Son Socies
una joveneta hi ha
que s’atreví a menjar
dins es plat de ses olives.
Vós me deis que, en `ribar s’hora,
que me donareu sa clau.
Com m’heu de mester em cercau,
però dies de sarau
me feis sa de més enfora.
Tradicionari de Mallorca
