Catalina Potecari,
canta’n una, canta’n una,
Noltros segam amb sa lluna,
perque mos és necessari.
Com ella la capolaven,
ella feia estellicons:
dos mil set-cents carretons
en es Moll la traginaven.
Ordiet, com vares néixer,
mal t’haguessis aufegat!
Tu tenies lloc per créixer
i baix baix t’ets aturat.