Reina del cel soberana,
arca del nou Testament,
dau-mos un coneixament
del vostro gran naixement
que ha vengut amb tanta fama;
que Vós sou el fonament
de la més alta muntanya.

L’hora ja n’és arribada
que mos hem de departir.
De pena, sols no puc dir
adiós, prenda estimada.
Sols que no sigues casada
com jo tornaré venir!

Dins Son Termes, bona amor,
m’han dit que llogat estau,
i cada dia llaurau
en es Pla de N’Aversó.