Dissabte, a ca Na Pereta,
saps que hi havia de plors!
Es ca destapà s’olleta
i se menjà tot s’arròs.

Un frare dalt una trona
diu lo que s’experimenta.
Una persona dolenta
en fa callar una de bona.

-Sibina, amb gran reverència,
un do te vui demanar,
si em voldries dar llecència
per a Jerusalem anar.
-Llecència de mi ja tens
d’anar allà on voldràs;
mentres que visitaràs,
coman-me a Déu vertader.
-Despuiem les mies robes
que de dol me vui vestir,
espòs meu, jo et vénc a dir
que Aleix en casa no es troba.-
Desset anys fou pelegrí
per l’Esglèsia, nostra Mare,
I després li aparegué
la Verge Inmaculada.
I li diu: -Aleix, segueix la doctrina,
bo és el camí que has pres;
sàpigues que la Sibina,
la teva esposa, verge és.-
Desset anys desconegut
com a pobre estaranger,
visqué Aleix baix l’escala;
ni sa mare el conegué.
En lo dia de son òbit,
coses grosses succeïren;
veren que Aleix era un sant
i ninguns el coneixien.
Per miracle el dà a conèixer,
en mig de gran resplandor
a tota la seva gent
Déu del cel, Rei i Senyor.
Les campanes tot lo dia,
no es deixaren de tocar.
-Senyor, vulgau revelar
eixa nova que seria.-
Les campanes de la terra,
com més va, toquen més fort.
A casa d’Eufebiano
hi ha un pelegrí mort.
Una carta molt ben closa
tenia en la seva mà;
a ningú la volgué dar,
només a la seva esposa.
-Vegent la desditxa mia
els cabeis m’arrancaré:
un fill, Aleix, que tenia,
sa mare no el conegué.
Aquesta glosada del popularíssim Sant Aleix, contempla les cançons referents al mateix sant que van transcrites al volum tercer d’aquesta obra, pàgina 232.