Jo estic a un arenal
amb un àngel que mi guia.
No hi ha cap hora del dia,
pensant en vós, vida mia,
que ets uis no me facin canal.
Un amor tan principal
que us vaig dar i que us tenia,
i ara de cada dia
pens si me’n pervendrà mal.
A baix d’es vostro portal,
si hagués fundat um uial,
per mi vostro gust seria.

-Si tu te fas la monja, monja del convent gran,
jo me faria frare, frare de confessar.
-Si tu te feies frare, frare de confessar,
jo em faria la llebre, llebre del gran pinar.
-Si tu et feies la llebre , llebre del gran pinar,
jo em faria caçador i et vendria a caçar.
-Si tu et feies caçador, per venir-me a caçar,
jo em faria l’anguila, anguila de la mar,
-Si tu et feies l’anguila, anguila de la mar,
jo em faria pescador i et vendria a pescar.
-Si et feies pescador i em venies a pescar,
jo em faria l’arena, arena de la mar.
-Si tu et feies l’arena, arena de la mar,
jo em faria les ones i et vendria a llepar.
-Si tu et feies les ones i em venies llepant,
jo em faria la rosa, rosa del roserar.
-Si tu et feies la rosa, rosa del roserar,
jo me faria abella i et vendria a picar.
-Si tu et feies l’abella i em venies picant,
jo em faria l’estrella, estrella del cel gran.
-Si tu et feies l’estrella, estrella del cel gran,
jo em faria la nube i et vendria a tapar.
-Si tu et feies la nube per porer-me tapar,
¿vols que mos casem ara i no penarem tanat?

Entrant dins el poble, sent un combregar.
¿Deu esser Cecília que deu combregar?
Me trec es capell i el duc en sa mà.
A ca Na Cecília jo l’he vist entrar.
-Per anit, senyora, que me deix passar,
que és a l’amor mia que han de combregar.-
Entrant dins la cambra: -Cecília, ¿com va?
-Malament, Riera, malament me va.-
Jo me gir, darrere, me pos a plorar.
-No ploris, Riera, que no pots plorar,
si no, a mi mateixa me faràs plorar.
Tenc una germana, t’hi podràs casar.
-No vui cap germana ni tampoc germà.
És amb tu, Cecília, que m’he de casar,
que les flors del dia fas enamorar.
-Vet aquí, Riera, lo que em vares dar:
anell d’or i racades i també el collar
-Jo no vui racades ni tampoc collar;
és amb tu, Cecília, que m’he de casar.
-Fé venir un confés, que em vui confessar.-
I a la mateixa hora, ella va expiar.
A la seva tomba la varen portar;
la posen en terra; jo la vaig besar.
La tapen de terra; hi posen mitjans,
dic: -Adéu, Cecília, ja no em puc casar.
Aquesta corona la’t vui regalar
i damunt la tomba la’t venc a portar.