Jo em pens que em devertiran,
estimat meu, sense vós:
com es frares del Socós,
que, si en mor un, dos se’n fan.
En Vilaró va i ve
com ses fragates mundanes.
Du més brutor per ses cames
que ses barres d’un femer.
Sa fia d’es meu patró
Jo voldria fos un mascle,
per una nit de borrasca
fer-li aguantar es timó.