M’estim més morir baldat
d’una punyida d’alena
que no anar a traginar arena
an Es Cap Enderrocat.
Vós me donau carn d’espatla,
careta de vin-blanc dolç.
Allà a s’hostal de sa Pols
es saig va penyorar es batle.
De rallar amb tu estic privada,
i prou alerta que em van,
però no m’aturaran
a veure’t per s’encontrada.